L'enamorament...

Hola adolescents!
Aquesta entrada serà una mica diferent ja que aquest tema té massa contingut i tenim mil coses per compartir amb vosaltres. Aquesta primera part conté les aportacions dels diferents membres de les DevilSouls. Totes volem dir-vos la nostre opinió, compartir una mica de la nostre experiència etc. Així que comencem! 

Anònim

L’enamorament... per on podria començar... pel principi es clar!

Aquesta paraula que tants cops hem sentit és l’estat en el que ens sentim atrets per algú però d’una manera especial. Tots ens hem enamorat o ens enamorarem d’algú a la vida, és una experiència preciosa, però que segur que farà mal. Et pot fer mal si, n'aprens i penses que a lo millor aquella no era la persona adequada. 

Però un dia, trobaràs a una persona que t’estimi i tu l’estimis i formareu un futur i una família junts. Fins i tot, aquella persona, també et farà mal, però t’importarà molt més estar al seu costat, ella, no la voldràs perdre, faràs tot el possible per posar de la teva part amb el fi de tirar endavant i la balança no s'inclinara cap als moments dolents. 

Jo vull donar-vos un consell: no escullis al primer que et proposi estar amb ell, pensa-t'ho bé. Tenir una relació és una cosa seria, hi ha una part de compromís, no es un lio. Has d’estimar-lo i ell estimar-te a tu, i respectar-vos mútuament. No correu, no tingueu pressa, arribarà el moment i llavors serà perfecte. Però si teniu la sort de que passi abans de temps, no passa res si sentiu que pot funcionar endavant, segur que tot anirà bé!

Si estimeu a la altra persona no la deixeu escapar, us penedireu segurament, i sobretot feu cas als vostres sentiments a lo que realment sentiu tot i que molts cops es contradiu amb el que ens diu el cap.

Anònim

En la meva opinió aquest es un tema molt personal i on cada persona el viu, i "pateix" de manera diferent. Per això us vull parlar de les experiències més comunes.

Es possible que alguns no tingueu novio/a o no hagueu tingut mai, però i que més dona?! Lo important es el que sentim nosaltres, el que ens diu el nostre cor. Qui no ha estat enamorat algun cop? Crec que aquest estat es el més bonic, perquè cada persona te la seva història i es única. Inclòs potser que la percebem més intensa i bonica que el fet de tenir parella, on poden sorgir problemes etc, tot i que també es molt especial.

D'un altre banda els sentiments, parlaré concretament dels de la noia (ja que no conec els del sexe contrari), estem més contentes, ens sentim felices, una mica boges, especials, úniques, segures... En ocasions no tenim ganes de menjar o no parem, perquè estem nervioses. 

Jo crec que enamorada, enamorada he estat dues vegades, però m'han agradat més nois (es diferent agradar que enamorar, no ho confoneu) i aquestes dues vegades m'ha costat molt que em deixessin d'agradar... Però el primer ja ho vaig aconseguir i el segon... no del tot...

En fi, enamoreu-vos les vegades que volgueu, no hi ha res de dolent i quan desprès hi penses et rius només d'hi pensar-hi... Però repeteixo això es algo molt personal i crec que molt bonic. 

Si algu vol explicar la seva experiència del enamorament o te alguna pregunta no dubteu en escriure'ns en els comentaris.

Irma

Les meves companyes ja han dit lo essencial per això seré breu. L'enamorament molts cops es confon amb agradar, i sabeu? No es el mateix! Existeixen diversos graus d'intensitat i per a mi es realment important diferenciar-los. Molts cops diem que es amor, que amem quan en realitat no sabem ni que es! M'incloeixo en això, jo pensava que havia estat enamorada i no era així, l'amor que es el que comporta l'enamorament es molt més intens que un noi que t'agrada.

Fa poc vaig aprendre que l'enamorament no es més que l'estat inicial d'una relació on estem boigs, no podem estar així tota la vida perquè literalment emmalaltiríem. Quan aquesta fase passa, hi han dues opcions, que quedi l'amor i que aneu posant dia a dia màgia a la relació, o res! Nomès era un enamorament i com tots transitori.

En la meva opinió es important no confondre-ho, viure les coses al seu moment, no ho busquis perquè mai vindrà, les coses sorgeixen! Pensa en tu, deixa de costat el que et diguin, fes cas al que sents perquè pots penedir-te però sigues conseqüent, perquè si el teu cap et deia no, segur que hi havia algun motiu. No facis les coses per un amic, els teus pares o perquè el noi et fa pena, fes el que realment sents!


I això ha estat tot en aquesta primera part, espereu el següent!